Enviats per l’Esperit a evangelitzar

Jesús va prometre als seus deixebles que els lliuraria l’Esperit Sant  i el dia de Pentecosta es va complir aquesta promesa. En efecte, els apòstols, reunits amb Maria, reberen l’Esperit Sant i com diu el text bíblic, “tots quedaren plens de l’Esperit Sant  i s’expressaven tal com l’Esperit els concedia de parlar.”

En la història de la salvació, la vinguda de l’Esperit Sant significa la transferència que fa Jesús de la seva missió -rebuda del Pare- a l’Església que neix i que comença a expandir-se aquell dia de Pentecosta. Ressonen fortament aquestes paraules de Jesús ressuscitat dirigides als seus deixebles: “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: ‘Rebeu l’Esperit Sant.’”

En realitat, només després de la vinguda de l’Esperit Sant el dia de Pentecosta, els apòstols surten vers tots els horitzons del món per començar la gran obra evangelitzadora de l’Església. Pere és omplert de l’Esperit Sant per parlar al poble sobre Jesús Fill de Déu, mort i ressuscitat. Pau és omplert de l’Esperit Sant abans de lliurar-se al seu ministeri apostòlic, en el que ensenyarà que “només mogut per l’Esperit Sant el cristià  pot dir: Jesús és el Senyor”, és a dir, confessar la fe en Crist no només amb els llavis sinó també amb el cor.

Tanmateix, l’Esperit davalla també “damunt els qui escolten la paraula de Déu”, en l’Església naixent i en la de tots els temps. Esteve, ple de l’Esperit Sant, és escollit per a la diaconia i més tard donarà testimoni de Crist amb el seu martiri. Un dels testimonis serà el mateix Sant Pau, i Sant Agustí va dir, en una homilia, aquestes paraules : “Sense l’oració d’Esteve, l’Església no hauria tingut a Pau”.

Gràcies al sosteniment de l’Esperit Sant l’Església creix i s’expandeix des de l’Orient a Occident. Ell  és qui explica als fidels el sentit profund de l’ensenyament de Jesús i el seu misteri. És ell qui avui, com a l’inici de l’Església, actua en cada cristià que és dòcil a les seves inspiracions, ja que pel baptisme som temples de l’Esperit Sant i membres actius de l’Església.

L’Esperit Sant ocupa un lloc eminent en tota la vida de l’Església, i d’una manera molt especial en la missió evangelitzadora. Els laics cristians, moguts per l’Esperit, estan cridats a ser testimonis del Crist en l’apostolat, tant de forma individual com associada, i d’aquesta manera participen en la missió mateixa de l’Església, segons diverses modalitats d’associació i diverses formes d’espiritualitat.

També avui, a l’Església, l’Esperit Sant manifesta la gran riquesa dels seus dons i inspira als laics les millors maneres de fer  presents les llavors de l’Evangeli en les estructures del nostre món d’avui.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal de Barcelona