Els valors

Parlar dels valors és i serà sempre un tema actual. Els homes i les dones de tots els temps es comporten sempre segons un determinat sistema de valors. I el mateix es pot dir de la societat com a tal. Un valor és allò que, reconegut i acceptat per la persona com a element que afavoreix una plena realització, mou i orienta la seva conducta.

És freqüent sentir que actualment hi ha una crisi de valors que comporta una crisi de la societat. Això és cert, perquè avui són molt diferents d’abans els comportaments de les persones. Hem passat en un període curt de temps, posem per cas, d’una societat sacralitzada a una societat secularitzada. No és el mateix, per exemple, el que avui es pensa pel que fa a la llibertat i a l’amor que el que es creia ja fa alguns anys.

Tractant sobre els valors, el problema fonamental rau precisament en els continguts dels valors mateixos. El que és bo per a uns és dolent per a d’altres, i a l’inrevés. La causa d’això és que en el fons es contraposen doctrines i ideologies molt diferents. Per a un cristià, la font suprema dels valors és en l’evangeli i en els ensenyaments de l’Església. És evident que la doctrina predicada per Jesús és la més humana i la que mena l’home a la consecució del fi últim per al qual fou creat. El valor absolut per a tots els creients és Déu, que és qui dóna sentit a tots els altres valors.

L’Església, com a experta en humanitat, recorda aquestes paraules plenes de valors i de saviesa del Concili Vaticà II: «Jesucrist manifesta plenament l’home al mateix home i li fa conèixer la seva altíssima vocació.» L’Església sap bé que quan defensa la dignitat de la vocació humana el seu missatge concorda amb els desigs més secrets del cor humà. El seu missatge, en comptes d’encongir l’home, infon llum, vida i llibertat per al seu progrés.

Els valors del missatge cristià han de ser exposats de tal manera que no es quedin en l’esfera del que és purament intel·lectual, i molt menys com una cosa imposada per unes lleis externes. Han de ser entesos com a veritats que donen sentit a la vida i que la perfeccionen en el més profund i en el més íntim de l’ésser.

És veritat que el coneixement exclusiu de la ment en general no mou la conducta de les persones. Pascal ja parlava en el seu temps de la lògica del cor, prenent aquesta expressió com a indicadora del que és més central en la personalitat humana. Per això l’Església ha de tenir en compte que l’home d’avui té fam del Déu vivent, no intel·lectualitzat sinó accessible a la seva experiència personal.

En l’opció per un valor hi té un paper molt important la intuïció, el sentiment i l’afectivitat. Per això la via del contagi és molt més efectiva que l’explicació donada per mitjà de paraules. Els valors proclamats però no viscuts no entusiasmen gaire i poden originar refús. Per això quan es parla del valor del testimoniatge de Jesucrist cal insistir molt en la necessitat de realitzar aquest testimoniatge amb la pròpia vida.

Tanmateix no podem oblidar la importància i la necessitat de la paraula, perquè el testimoniatge cal que sigui explicat degudament. Això és molt necessari per a tothom però especialment per als adolescents i joves, que necessiten punts de referència per pensar i per actuar; és a dir, autèntics valors.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal de Barcelona