Doctrina social de l’Església

            La doctrina de l’Església és inseparable de la totalitat de la vida i de la missió del poble de Déu. L’Església està immersa en la societat històrica i, per tant, té el deure de proclamar l’ideal de l’evangeli a tota la comunitat humana. Per això, fora impossible que l’Església no tingués una doctrina social.

            Aquesta doctrina social és tan antiga com la mateixa Església. Atesa la seva missió profètica, des dels inicis ha proclamat el punt de vista de l’evangeli sobre els comportaments socials, polítics i econòmics.

            Sorgeixen aquestes preguntes: Com justifica i com legitima l’Església les seves intervencions sobre les qüestions abans esmentades? Quin és el tret distintiu de la doctrina social de l’Església? El paper de l’Església en la societat s’explica amb dues consideracions: en primer lloc, per la consciència constant de l’Església del seu deure d’anunciar l’evangeli a tots els pobles, i, en segon lloc, per la necessitat de respondre als canvis constants de la societat a la qual cal anunciar la paraula de Déu.

            Així, en la doctrina social de l’Església trobem uns principis permanents i les aplicacions variables en els diferents contextos socials i històrics. Llegint els documents de la doctrina social observem uns elements de continuïtat que dimanen dels ensenyaments de l’evangeli sobre l’amor a tots els éssers humans, la defensa del pobre i de l’oprimit, la denúncia de la injustícia, el destí espiritual de l’home, la fraternitat universal, etc. Tanmateix també hi trobem l’adequació progressiva d’aquesta doctrina a les necessitats i a les condicions de la societat que canvia. El Concili Vaticà II ha expressat molt bé aquesta postura de l’Església quan ha invitat els cristians a discernir “els signes dels temps” i a interpretar-los a la llum de l’evangeli.

            La missió específica de l’Església en el camp social  és essencialment de natura religiosa. L’Església no reivindica cap competència d’ordre purament tècnic o polític ni tampoc ofereix un projecte social, econòmic o cultural particular. Tanmateix això no significa que l’Església no tingui cap missió per realitzar en el camp social, econòmic i cultural. Precisament de la missió religiosa deriven funcions, llums i energies que poden servir per establir i consolidar la comunitat humana segons el pla del Creador. L’Església anuncia els principis morals i recorda la dimensió religiosa de l’activitat individual i social en els camps de la societat.

            En la proclamació i en l’aplicació de la doctrina social de l’Església cal establir una distinció entre les intervencions dels magisteri de l’Església que es pronuncia sobre qüestions socials, i la lliure iniciativa dels catòlics, encoratjats a comprometre’s en projectes socials i polítics concrets sense la pretensió d’identificar la seva opció personal amb l’Església o amb l’evangeli.

            Com ha afirmat el Concili Vaticà II, l’Església no pretén donar una resposta immediata a tots els complexos problemes de la societat moderna. L’Església es posa també en una actitud de recerca i de reflexió, juntament amb tots aquells que porten en el seu cor el futur de la humanitat. L’Església ensenya, però accepta també acompanyar la família humana en les seves realitzacions i en la seva recerca de justícia.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal de Barcelona