L’Alegria de l’Amor (2)

1. L’alegria de l’amor que es viu a les famílies és també el goig de l’Església.
Com han indicat els Pares sinodals, tot i els nombrosos senyals de crisi del matrimoni,
«el desig de família roman viu, especialment entre els joves, i això motiva l’Església».1
Com a resposta a aquest anhel «l’anunci cristià relatiu a la família és veritablement una
bona notícia» .2
2. El camí sinodal va permetre posar sobre la taula la situació de les famílies en
el món actual, ampliar la nostra mirada i revifar la nostra consciència sobre la
importància del matrimoni i de la família. Alhora, la complexitat dels temes plantejats
ens va mostrar la necessitat de continuar aprofundint amb llibertat algunes qüestions
doctrinals, morals, espirituals i pastorals. La reflexió dels pastors i teòlegs, si és fidel a
l’Església, honesta, realista i creativa, ens ajudarà a trobar més claredat. Els debats que
es donen en els mitjans de comunicació o en publicacions, i fins i tot entre ministres de
l’Església, van des d’un desig desenfrenat de canviar-ho tot sense prou reflexió o
fonamentació, a l’actitud de pretendre resoldre-ho tot aplicant normatives generals o
traient conclusions excessives d’algunes reflexions teològiques.
3. Recordant que el temps és superior a l’espai, vull reafirmar que no totes les
discussions doctrinals, morals o pastorals han de ser resoltes amb intervencions
magisterials. Naturalment, a l’Església és necessària una unitat de doctrina i de praxi,
però això no impedeix que subsisteixin diferents maneres d’interpretar alguns aspectes
de la doctrina o algunes conseqüències que en deriven. Això succeirà fins que l’Esperit
ens porti a la veritat completa (cf. Jn 16,13), és a dir, quan ens introdueixi perfectament en el misteri de Crist i puguem veure-ho tot amb la seva mirada. A més, a cada país o
regió es poden buscar solucions més inculturades, atentes a les tradicions i als
desafiaments locals, perquè «les cultures són molt diferents entre elles i tot principi
general […] necessita ser inculturat si vol ser observat i aplicat».3
4. Sigui com sigui, he de dir que el camí sinodal ha contingut una gran bellesa i
ha ofert molta llum. Agraeixo tantes aportacions que m’han ajudat a contemplar els
problemes de les famílies del món en tota la seva amplitud. El conjunt de les
intervencions dels Pares, que vaig escoltar amb constant atenció, m’ha semblat un
preciós poliedre, conformat per moltes legítimes preocupacions i per preguntes honestes
i sinceres. Per això he considerat adequat redactar una exhortació apostòlica postsinodal
que reculli les aportacions dels dos recents Sínodes sobre la família, afegint altres
consideracions que puguin orientar la reflexió, el diàleg o la praxi pastoral i, alhora,
ofereixin coratge, estímul i ajuda a les famílies en el seu lliurament i en les seves
dificultats.
5. Aquesta Exhortació adquireix un sentit especial en el context d’aquest Any
Jubilar de la Misericòrdia. En primer lloc, perquè l’entenc com una proposta per a les
famílies cristianes, que les estimuli a valorar els dons del matrimoni i de la família, i a
sostenir un amor fort i ple de valors com la generositat, el compromís, la fidelitat o la
paciència. En segon lloc, perquè procura encoratjar tothom a ser signes de misericòrdia i
de proximitat allà on la vida familiar no es realitza perfectament o no es desenvolupa
amb pau i goig.
6. En el desenvolupament del text, començaré amb una obertura inspirada en les
Sagrades Escriptures, que atorgui un to adequat. A partir d’allí, consideraré la situació
actual de les famílies amb vista a tocar de peus a terra. Després recordaré algunes
qüestions elementals de l’ensenyament de l’Església sobre el matrimoni i la família, per
donar lloc així als dos capítols centrals, dedicats a l’amor. A continuació destacaré
alguns camins pastorals que ens orientin a construir llars sòlides i fecundes segons el pla
de Déu, i dedicaré un capítol a l’educació dels fills. Després em detindré en una
invitació a la misericòrdia i al discerniment pastoral davant de situacions que no
responen plenament al que el Senyor ens proposa, i finalment plantejaré breus línies
d’espiritualitat familiar.

7. A causa de la riquesa dels dos anys de reflexió que va aportar el camí sinodal,
aquesta Exhortació aborda, amb diferents estils, molts i variats temes. Això explica la
seva inevitable extensió. Per això no recomano una lectura general precipitada. Podrà
ser millor aprofitada, tant per les famílies com pels agents de pastoral familiar, si la
aprofundeixen pacientment part per part o si hi busquen allò que puguin necessitar en
cada circumstància concreta. És probable, per exemple, que els matrimonis
s’identifiquin més amb els capítols quart i cinquè, que els agents de pastoral tinguin
especial interès en el capítol sisè, i que tots es vegin molt interpel·lats pel capítol vuitè.
Espero que cada un, a través de la lectura, se senti cridat a tenir cura amb amor de la
vida de les famílies, perquè aquestes «no són un problema, són principalment una
oportunitat» .

Papa Francesc