Missatge amb motiu de la Jornada Mundial del Turisme 2017

 “El turisme sostenible com a instrument de desenvolupament”

  1. Amb motiu de la Jornada Mundial del Turisme, que cada any se celebra el 27 de setembre, l’Església s’uneix a la societat civil en l’aproximació a aquest fenomen, des del convenciment que tota activitat genuïnament humana ha de trobar ressò en el cor dels deixebles de Crist.[1]

Per primera vegada, aquest missatge és publicat pel nou Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, com a part de la seva pròpia missió.

L’Assemblea general de les Nacions Unides ha proclamat el 2017 “Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament”. Oportunament, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) ha fet seva aquesta decisió escollint com a títol per a la Jornada de 2017 “El turisme sostenible com a instrument de desenvolupament”.

  1. Quan parlem de turisme, ens referim a un fenomen de gran importància, tant pel nombre de persones implicades (viatgers i treballadors), com pels nombrosos beneficis que pot oferir (tant econòmics com culturals i socials), però també pels riscos i perills que en diversos àmbits pot suposar.

Segons l’últim Baròmetre de l’Organització Mundial del Turisme, referit a 2016, ascendeix a uns 1.235 milions el nombre d’arribades turístiques internacionals. A nivell mundial, el sector representa el 10% del PIB i el 7% del total de les exportacions, tenint en compte que un de cada 11 llocs de treball es troba en el turisme. Aquest ocupa per tant un lloc rellevant en les economies dels diversos Estats i en les polítiques dirigides a aconseguir el desenvolupament inclusiu i la sostenibilitat ambiental a nivell global.

  1. El turisme pot ser un instrument important per al creixement i per a la lluita contra la pobresa. Segons la doctrina social de l’Església, l’autèntic desenvolupament “no es redueix al simple creixement econòmic”. Aquest, de fet, per ser autèntic “ha de ser integral”, és a dir, “promoure a tots els homes i tot l’home”, com posa de manifest la Carta encíclica Populorum progressio.[2] En aquest sentit, Pau VI subratllava la necessitat de promoure un “humanisme ple”, que inclogui les exigències materials i espirituals per a la maduració de tota persona en la seva pròpia dignitat.[3] Vint anys després, el 1987, l’ONU introduïa el concepte de desenvolupament sostenible com aquell “que satisfaci les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer-ne les pròpies”.[4] Per a l’Església, el concepte “integral”, unit a l’expressió “desenvolupament humà”, permet incloure també aquesta sostenibilitat de la qual parlen les Nacions Unides, abraçant tots els aspectes de la vida: social, econòmic, polític, cultural, espiritual, i fent-los part d’una única síntesi, la persona humana.

L’OMT ha aplicat aquestes idees per a promoure el “turisme sostenible”.[5] Això significa que ha de ser responsable, no destructiu ni perjudicial per a l’ambient ni per al context socio-cultural sobre el que incideix, particularment respectuós amb la població i el seu patrimoni, orientat a la salvaguarda de la dignitat personal i dels drets laborals, al mateix temps que atent a les persones més desfavorides i vulnerables. El temps de vacances no pot ser, de fet, pretext ni per a la irresponsabilitat ni per a l’explotació: és més, aquest és un temps noble, en el qual cadascú pot enriquir la seva vida i la dels altres. El turisme sostenible és un instrument de desenvolupament també per a les economies en dificultat si es converteix en vehicle de noves oportunitats, i no en font de problemes.

En la resolució de 2017, les Nacions Unides reconeixen que el turisme sostenible és un “instrument positiu per a erradicar la pobresa, protegir el medi ambient, millorar la qualitat de vida i donar poder econòmicament a les dones i els joves, així com la seva contribució a les tres dimensions del desenvolupament sostenible, especialment en els països en desenvolupament”.[6] En aquesta línia, s’ha de promoure la sostenibilitat “ecològica”, que procura no modificar els ecosistemes; la sostenibilitat “social”, que es desenvolupa en harmonia amb la comunitat que acull; la sostenibilitat “econòmica”, que impulsa un creixement inclusiu. En el context de l’Agenda 2030, aquest Any internacional es presenta com una oportunitat per afavorir polítiques adequades per part dels governs així com bones pràctiques per part de les empreses del sector, i per sensibilitzar els consumidors i les poblacions locals, posant de manifest com una concepció integral del turisme pot contribuir a un autèntic desenvolupament sostenible.

  1. Conscients que “en tot el seu ésser i obrar, l’Església està cridada a promoure el desenvolupament integral de l’home a la llum de l’Evangeli”,[7] els cristians volem oferir la nostra contribució perquè el turisme pugui ajudar al desenvolupament dels pobles, especialment dels més desfavorits. Proposem, per això, la nostra reflexió. Reconeixem Déu com a Creador de l’univers i Pare de tots els homes, que ens fa germans els uns dels altres. Posem al centre la persona humana; respectem la dignitat de cadascú i la interacció relacional entre els homes; compartim el principi del destí comú de la família humana i la destinació universal dels béns de la terra. L’ésser humà no actua, per tant, com a amo, sinó com a “administrador responsable”.[8] En reconèixer-nos com a germans, comprendrem “el principi de gratuïtat i la lògica del do[9], i els nostres deures de solidaritat, justícia i caritat universal.[10]

En aquest punt ens preguntem: de quina manera aquests principis poden conformar el desenvolupament del turisme? Quines conseqüències es deriven per als turistes, els emprenedors, els treballadors, els governants i les comunitats locals? Aquesta és una reflexió oberta. Convidem totes les persones implicades a comprometre’s a un seriós discerniment i a promoure pràctiques en aquesta línia, acompanyant comportaments i canvis en els estils de vida vers una nova manera de situar-se en relació amb l’altre.

L’Església està oferint la seva pròpia contribució, promovent iniciatives que posen realment el turisme al servei del desenvolupament integral de la persona. Per això es parla de “turisme amb rostre humà”, que es concreta en projectes de “turisme de comunitat”, “de cooperació”, “de solidaritat”, així com en la valoració del seu important patrimoni artístic, que és un autèntic “camí de la bellesa”.[11]

En el discurs a les Nacions Unides, el papa Francesc afirmava: “La casa comuna de tots els homes ha de continuar aixecant-se sobre una recta comprensió de la fraternitat universal i sobre el respecte de la sacralitat de cada vida humana, de cada home i cada dona […]. La casa comuna de tots  els homes ha d’edificar-se també sobre la comprensió d’una certa sacralitat de la naturalesa creada”.[12] Que el nostre compromís pugui ser viscut a la llum d’aquestes paraules i d’aquestes intencions!

Ciutat del Vaticà, 29 de juny de 2017

Cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson

Prefecte

[1] Concili Vaticà II, Constitució pastoral Gaudium et spes, 7 de desembre de 1965, n. 1.

[2] Pau VI, Carta encíclica Populorum progressio, 26 de març de 1967, n. 14.

[3] Pau VI, Carta encíclica Populorum progressio, 26 de març de 1967, n. 42.

[4] Comissió mundial sobre l’ambient i el desenvolupament, Our Common Future (també conegut com a Informe Brundtland), 4 d’agost de 1987. Aquesta Comissió va ser creada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1983.

[5] Organització Mundial del Turisme, Declaració de La Haia sobre el Turisme, 10-14 d’abril de 1989, principi III.

[6] Organització de les Nacions Unides, Resolució A/RES/70/193 aprovada per l’Assemblea General, 22 de desembre de 2015.

[7] Francesc, Carta apostòlica Humanam progressionem en forma de ‘Motu proprio’ amb la que s’institueix el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, 17 d’agost de 2016.

[8] Francesc, Carta encíclica Laudato si’, 24 de maig de 2015, n. 116.

[9] Benet XVI, Carta encíclica Caritas in veritate, 29 de juny de 2009, n. 36.

[10] Pau VI, Carta encíclica Populorum progressio, 26 de març de 1967, n. 44.

[11] Francesc, Exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, 24 de novembre de 2013, n. 167.

[12] Francesc, Discurs en la trobada amb els membres de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, 25 de setembre de 2015.