La Setmana Santa

Durant la Setmana Santa els cristians vivim els misteris més importants de la nostra fe. En concret, celebrem la mort i la resurrecció de Jesús, que fan ben palesa la humanitat i la divinitat del nostre Salvador.

Tanmateix, la Setmana Santa posa en relleu l’amor de Déu envers tota la humanitat. Enmig d’una societat estressada i freda on s’accentua l’individualisme i la soledat, convé l’escalf d’un Déu que s’apropa a tota persona per oferir-li el do de la felicitació divina. La salvació de Jesús ens fa fills de Déu i germans entre tots.

Aquest amor etern, infinit i gratuït de Déu es manifestà en el sopar pasqual del Dijous Sant. En aquest Sopar del Senyor, ell ens estimà fins a l’extrem i ens donà el seu cos i la seva sang com a aliment de comunió. En el cenacle aquest oferiment fou incruent, per bé que Jesús en aquella primera missa fou sacerdot, altar i víctima.

El Senyor lliurà cruentament el seu cos i la seva sang el Divendres Sant en la creu del Calvari. La creu de Jesús indicava la causa de la seva crucifixió: «Jesús de Natzaret, rei dels jueus.» Així ho va escriure Pilat, l’autor de la sentència de mort. Però allí, al Calvari, no va mancar la fe del centurió romà, testimoni immediat dels esdeveniments d’aquell dia: «Veritablement, aquest home era Fill de Déu.»

La creu de Jesús manifesta el rostre de Déu i és profundament humana. La creu fa entendre el veritable sentit del dolor i del sofriment, que acompanya la vida dels homes. Com ha escrit Claudel: «Déu no va venir a la terra a suprimir el sofriment, sinó a omplir-lo de la seva presència; una presència que sorprenentment és amor infinit.»

Jesús, morint en creu, manifesta de manera ben palesa l’amor etern, infinit i gratuït de Déu envers tots els homes i totes les dones de la humanitat. La creu és certament abominada per molts, però continua atraient milers i milers de creients que es prostren per adorar qui, sense deixar de ser Déu, va voler salvar el gènere humà.

En la creu de Crist el dolor i la mort s’abracen amb l’amor i la vida. Aquell que en aquest món no ha sofert mai, no sap pas què vol dir estimar. La creu es va convertir en el signe definitiu de l’amor fidel de Déu.

L’amor etern, infinit i gratuït de Déu transcendeix el sofriment i la mort, i és portador de vida. Per això la creu no és la darrera paraula de la redempció de Jesucrist, perquè va succeir-la la seva resurrecció gloriosa, manifestació plena de la seva victòria sobre el pecat. Per això el triomf i la vida de l’home es troben en la mort i la resurrecció de Jesucrist. El Divendres Sant condueix al Diumenge pasqual en Déu fet home i també en tot home estimat per Déu.

El silenci, la pregària i la participació en les celebracions litúrgiques i religioses són maneres d’acompanyar el protagonista de la Setmana Santa per assolir una major identificació amb Ell.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe em. de Barcelona