Missatge del sant pare Francesc per a la XXV Jornada Mundial del Malalt 2017 11 de febrer de 2017 (II)

Com santa Bernardeta som sota la mirada de Maria. La humil noia de Lourdes explica que la Mare de Déu, a la qual anomenava «la Senyora bonica», la mirava com es mira una persona. Aquestes paraules senzilles descriuen la plenitud d’una relació. Bernardeta, pobra, analfabeta i malalta, se sent mirada per Maria com a persona. La Senyora bonica li parla amb molt de respecte, sense llàstima. Això ens recorda que cada pacient és i serà sempre un ésser humà i ha de ser tractat en conseqüència. Els malalts, com les persones que tenen una discapacitat fins i tot molt greu, tenen una dignitat inalienable i una missió en la vida, i mai no es converteixen en simples objectes, encara que a vegades puguin semblar merament passius, però en realitat mai no és així.

Bernardeta, després d’haver estat a la Gruta i gràcies a la pregària, transforma la seva fragilitat en suport per als altres, gràcies a l’amor es fa capaç d’enriquir el seu proïsme i, sobretot, d’oferir la seva vida per la salvació de la humanitat. El fet que la Senyora bonica li demani que pregui pels pecadors, ens recorda que els malalts, els qui sofreixen, no sols porten amb ells el desig de curar-se, sinó també el de viure la vida pròpia de manera cristiana, arribant a donar-la com a veritables deixebles missioners de Crist. A Bernardeta, Maria li va donar la vocació de servir els malalts i la va cridar perquè es fes Germana de la Caritat, una missió que ella va complir d’una manera tan alta que es va convertir en un model per a tots els agents sanitaris. Demanem, doncs, a la Immaculada Concepció la gràcia de saber veure sempre el malalt com una persona que, certament, necessita ajuda, a vegades fins i tot per a les coses més bàsiques, però també porta amb ell un do per a compartir amb els altres.