Humanitzar Europa: el saber teològic, pont entre les cultures (7)

  1. A la construcció de la nova Europa hi han de participar també tots els cristians del continent.

            Pel que fa als temes de la missió i de l’evangelització, es demana a les nostres Esglésies europees que continuïn essent testimonis d’autèntica adhesió a l’Evangeli, per tal que, en els altres continents, l’Evangeli pugui ser anunciat i viscut com a garantia de genuïna alliberació i de veritable plenitud humana.

            A nosaltres, cristians europeus, pertoca demostrar que és possible viure en una societat altament tecnologitzada i sociològicament secularitzada, no sols sense renegar de la fe cristiana, sinó experimentant el seu sentit en la situació contemporània. Europa hauria de ser capaç d’oferir a tot el món una nova contribució de saviesa, que brolli d’aquella cultura mil·lenària que la sàvia vida cristiana ha contribuït a madurar al llarg dels segles.

            La Carta Ecumènica de la KEK i de la COMECE, del 22 d’abril de 2001, afirma que “sense valors comuns, no s’obtindrà de manera estable la unitat. Estem convençuts que l’heretatge del cristianisme és força de rica inspiració per a Europa”.[1]

            En aquest moment la singladura de la reforma luterana compleix 500 anys, un esdeveniment dolorós que esquinçà la túnica inconsútil de Jesús i que va dividir dramàticament l’Església a Europa. Les Esglésies i les comunitats eclesials han complert en aquest mig mil·lenni un gran esforç reformista. El Concili Ecumènic Vaticà II constitueix un exemple paradigmàtic pel que fa a l’Església catòlica. Vulgui el Senyor que els camins de la reforma eclesial puguin conduir-nos un dia a ser cristians europeus reconciliats en la mateixa fe i en el respecte de les diversitats legítimes.

  1. El vell continent continua tenint necessitat de Jesucrist.

            El nostre continent té necessitat de Jesucrist per no quedar sense ànima i no perdre allò que l’ha fet gran en el passat i que avui continua suscitant admiracions entre els pobles. Joan Pau II, en la seva Exhortació apostòlica Ecclesia in Europa afirma que “l’Església ha d’oferir a Europa el bé més preciós que ningú més no pot donar-li: la fe en Jesucrist, font d’esperança que no defrauda, do que és a l’origen de la unitat espiritual i cultural dels pobles europeus, i que també avui i en el futur pot ser una contribució essencial al seu desenvolupament i a la seva integració”.[2]

            El reconeixement dels valors i del patrimoni religiós d’Europa no constitueix un element d’oposició o d’exclusió. Ignorar-los seria una mutació de la història i una amputació del patrimoni espiritual sobre el qual basar la dignitat i els drets de la persona que han de ser centrals en la Constitució europea.

[1] III, n. 7.

[2] N. 18.