Humanitzar Europa: el saber teològic, pont entre les cultures (4)

  1. És necessari col·locar al centre del “projecte europeu” la dignitat transcendent de la persona humana i dels drets humans.

            El reconeixement de Déu està estretament lligat al reconeixement de la dignitat humana. L’ordre de la redempció de la gràcia assumeix, salva i dignifica l’ordre de la creació i de les realitats terrestres. Permeteu-me de recordar-ho amb el significatiu axioma de la teologia més clàssica i perenne: “Gratia non destruit naturam sed perficit“.

            El Papa Francesc va dir al Parlament Europeu el 25 de novembre de 2014 que en l'”ambiciós projecte polític europeu” dels pares fundadors “hi havia una confiança en l’home, més que com a ciutadà o subjecte econòmic, més aviat com a subjecte dotat d’una dignitat transcendent”. I subratllava el “vincle estret” que hi ha entre aquestes dues paraules: “dignitat” i “transcendent”.

            L’antropologia cristiana és una heretat preciosa per a Europa. La missió cristiana consisteix a humanitzar en nom de la pròpia fe en un Déu  transcendent, “Deus semper maior“, que representa l’última garantia de la dignitat de la persona i dels seus drets inalienables. “La percepció de la importància dels drets humans neix precisament com a resultat d’un llarg camí, fet també de molts patiments i sacrificis, que ha contribuït a formar la consciència del valor de cada persona humana, única i irrepetible. Aquesta consciencia cultural troba el seu fonament no sols en els esdeveniments històrics, sinó sobretot en el pensament europeu, caracteritzat per una ric trobament de moltes i llunyanes fonts provinents de Grècia i Roma, dels ambients celtes, germànics i eslaus, i del cristianisme que els marcà profundament, donant lloc al concepte de persona”.

            Avui la promoció dels drets humans exerceix un paper central en el compromís de la Unió Europea. Davant el Parlament Europeu Francesc no dubtà a qualificar-lo com un ” compromís important i admirable”, perquè persisteixen massa situacions en què els éssers humans “són tractats com a objectes, dels quals es pot programar la concepció, la configuració i la utilitat, i que després poden ser rebutjats quan ja no serveixen, perquè han esdevingut febles, malalts o ancians”.

            Davant la freqüent reivindicació dels drets individuals a la qual assistim cada dia, Francesc ha demanat de prendre en consideració el fet que l’home està lligat a un context social, en què els drets i els deures de cadascú estan connectats als dels altres i al bé comú de la societat mateixa. Francesc es proposa “aprofundir avui en una cultura dels drets humans que pugui unir sàviament la dimensió individual, o millor, ‘personal’ amb la del bé comú“. Ens trobem davant un important desafiament per als cristians i l’Església actual. La Doctrina Social de l’Església, de la qual el magisteri del Papa Francesc està actualitzant importants capítols referents a l’ecologia i a les conseqüències de la visió de l’home com a ésser social i relacional, és una tasca social de gran transcendència humanitzadora en el món d’avui. Davant la cultura de l’exclusió i del consumisme exasperat, oposar una cultura de la sobrietat i de l’ús responsable dels mitjans propis i dels recursos socials. És tasca cristiana donar testimoni que aquesta cultura veritablement alternativa en les societats europees és també la més humanitzadora per a la persona i per al seu ambient social.

+ Lluís Martínez Sistach

 Cardenal de Barcelona