Humanitzar europa: el saber teològic, pont entre les cultures (3)

Reflexions fonamentals

            Davant aquests senyals el Papa Francesc reiterava el propi desig, com a pastor, d'”adreçar a tots ciutadans europeus un missatge d’esperança i d’encoratjament”. I aquest vol ser també el desig que hi ha a la base de les reflexions que us senyalo a continuació. Tot aquest contingut fa necessària l’activitat dels teòlegs i de les Facultats de Teologia.

1.Convé “actualitzar la idea d’Europa unida a través, entre altres coses, del redescobriment  de les seves arrels cristianes.

            Ortega y Gasset deia que Europa més que un continent és un contingut. Cal reconèixer la dada històrica que la unitat dels pobles europeus es fonamenta en la fe cristiana comuna. És així fins al punt que la identitat europea resulta incomprensible sense el cristianisme que l’anima. La història de la fundació de les nacions europees corre paral·lela a la de l’evangelització. Goethe afirmava que “la consciència europea s’il·luminà peregrinant” als grans santuaris, especialment en el “camí de Sant Jaume”. Hem de tenir una consciència renovada de la necessitat de continuar rebent de la medul·la de l’Evangeli els valors que constitueixen el sòlid fonament damunt del qual s’ha d’edificar la “casa comuna” europea, en un clima de llibertat religiosa i en una relació correcta amb el Judaisme i l’Islam.

            El cardenal Joseph Ratzinger, esdevingut després el Papa Benet XVI, afirmava que per als pares de la unificació europea, després de la devastació de la Segona Guerra Mundial –Adenauer, Schuman i De Gasperi–  existia un fonament del futur de la identitat europea que consisteix en l’herència cristiana. Si el substrat religiós europeu, malgrat la seva evolució i el seu actual pluralisme, fos posat al marge del seu paper inspirador de l’ètica i en la seva eficàcia social, es renegaria tota l’herència del passat europeu, i incidiria molt negativament! en el futur digne de l’home europeu creient o no creient i al mateix temps hi hauria el risc de fer una casa comuna tancada en si mateixa, oblidant la seva solidaritat amb els altres pobles del món. Qüestió molt significativa és el tancament europeu actual als refugiats

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal de Barcelona