Missatge del Papa Francesc per a la Quaresma 2017

La Paraula és un do

L’Evangeli del ric i el pobre Llàtzer ens ajuda a preparar-nos bé per a la Pasqua que s’acosta. La litúrgia del Dimecres de Cendra ens convida a viure una experiència semblant viscuda pel ric de manera molt dramàtica. El sacerdot, mentre imposa la cendra al cap, diu les següents paraules: «Recorda que ets pols i a la pols tornaràs». El ric i el pobre, en efecte, moren, i la part principal de la paràbola es desenvolupa en el més allá. Els dos personatges descobreixen de cop i volta que «sense res vam venir al món, i sense res ens anirem d’ell» (1 Tm 6,7).

També la nostra mirada es dirigeix al més enllà, on el ric manté un diàleg amb Abraham, anomenat «pare» (Lc 16,24.27), amb la qual cosa demostra que pertany al poble de Déu. Aquest aspecte fa que la seva vida sigui encara més contradictòria, ja que fins ara no s’havia dit res de la seva relació amb Déu. En efecte, no hi havia lloc per a Déu en la seva vida, ja que és ell mateix el seu únic déu. El ric només reconeix Llàtzer enmig dels turments de l’altra vida, i vol que sigui el pobre qui li alleugi el seu sofriment amb una mica d’aigua. Els gestos que es demanen a Llàtzer són semblants als que el ric hauria hagut de fer i no va realitzar mai. Abraham, però, li explica: «Fill, recorda que et van tocar béns en vida, i a Llàtzer, al seu torn, mals: per ell ha trobat consol i tu, sofriments» (v. 25).

En el més enllà, es restableix una certa equitat, i els mals de la vida s’equilibren amb els béns. La paràbola es perllonga, i d’aquesta manera el seu missatge es dirigeix a tots els cristians. Efectivament el ric, com que els germans encara viuen, demana a Abraham que els enviï Llàtzer per avisar-los; però Abraham li respon: «Ja tenen Moisès i els profetes; que els escoltin» (v. 29). I davant l’objecció del ric, afegeix: «Si no escolten Moisès i els profetes, no faran cas ni que ressusciti un mort» (v. 31). D’aquesta manera, es descobreix el veritable problema del ric: L’arrel dels seus mals es troba en el fet de no parar oïda a la Paraula de Déu; concretament això el va portar a no estimar ja Déu i, per tant, a menysprear el proïsme. La Paraula de Déu és una força viva, capaç de suscitar la conversió del cor dels homes i orientar novament a Déu. Tancar el cor al do de Déu que parla té com a efecte tancar el cor al do del germà.

Estimats germans i germanes, la Quaresma és el temps propici per renovar-se en la trobada amb Crist viu en la seva Paraula, en els sagraments i en el proïsme. El Senyor, que va vèncer els enganys del temptador en els quaranta dies que va passar al desert, ens mostra el camí que cal seguir. Que l’Esperit Sant ens guiï a fer un veritable camí de conversió, per redescobrir el do de la Paraula de Déu, ser purificats del pecat que ens encega i servir Crist present en els germans necessitats. Animo tots els fidels a manifestar també aquesta renovació espiritual participant en les campanyes de Quaresma que moltes organitzacions de l’Església promouen en diferents parts del món, perquè augmenti la cultura de l’encontre en l’única família humana. Preguem els uns per altres perquè, participant de la victòria de Crist, sapiguem obrir les nostres portes als febles i als pobres. Aleshores viurem i donarem un testimoni ple de l’alegria de la Pasqua