Humanitzar Europa: el saber teològic, pont entre les cultures (1)

Introducció

            Vull agrair a la Facultat Teològica d’Emilia Romagna que té la seu a Bolonya la seva invitació a participar en la conferència d’obertura del nou curs acadèmic per reflexionar sobre un tema tan actual com l’aportació del saber teològic i de l’actuació dels cristians en la construcció d’Europa. Una salutació fraternal i el meu agraïment a l’Arquebisbe i Gran Canceller de la Facultat, Mons. Matteo Zuppi, també als arquebisbes i bisbes, al President de la Facultat, Mons. Valentino Bulgarelli, i a tots els professors i alumnes, entre els quals hi ha també els estimats seminaristes d’algunes diòcesis de la regió Emilia Romagna. Una salutació especial al President Enrico Letta, antic Primer Ministre de la República Italiana, i actualment president i director a París de l’Institut d’Estudis Polítics a l’Escola d’Afers Internacionals, que m’ha precedit amb la seva intervenció. Una salutació a les autoritats i a tots els senyors i senyores.

            Per a mi, ser invitat a parlar a la Facultat Teològica de Bolonya, seu de la més antiga Universitat europea, que conserva la tomba de San Domènec, que morí el 6 d’agost de 1221, és un honor immerescut. Crec que el record d’aquest meu compatriota revesteix una significació especial en ocasió de la celebració, per part de l’Església universal, dels 800 anys de la fundació de l’Ordo fratrum praedicatorum, volgut per Sant Domènec i instituït pel Papa Honori III el 22 de desembre de 1216.

            De fet, el record de Sant Domènec de Guzmán i de la Universitat de Bolonya per a mi està estretament lligat a la memòria d’un gran jurista i canonista de Catalunya, la meva terra d’origen. Estic parlant de Sant Ramon de Penyafort. Nascut el 1185 en la comarca catalana del Penedès, a la localitat de Santa Margarida, morí a Barcelona el 1275; la seva sepultura és venerada en una de les capelles de la catedral de Barcelona.

            Després d’haver freqüentat l’escola catedralícia de Barcelona, Ramon de Penyafort continuà els propis estudis a la Universitat de Bolonya, on fou professor. Aquí va poder conèixer Sant Domènec de Guzmán. El viatge del bisbe barceloní Berenguer de Palou en aquesta ciutat per visitar els estudiants del prestigiós centre li va permetre de conèixer Ramon de Penyafort i els dominics, i d’aquest coneixement recíproc va néixer la decisió de fundar el primer convent dominicà a Catalunya; vers el 1219. Un cop tornat a Barcelona, Ramon de Penyafort entrà a l’Orde dels Dominics, en aquell primer convent català, titulat de Santa Caterina.

            Aquest eminent deixeble de la vostra Universitat fou elegit el 1238 mestre general de l’Orde i es distingí com a autoritzat intèrpret del carisma de Sant Domènec. Puc dir-vos que a Barcelona el seu record és molt viu, sobretot entre els advocats i els professionals del dret i clarament entre els eclesiàstics estudiosos de la jurisprudència. A Barcelona Fra Ramon va escriure la Summa de Poenitentia, que tingué una acollida general fins més enllà del seu Orde. Convocat a Roma pel Papa Gregori IX, en tres anys, a més d’ocupar els càrrecs de capellà, penitencier i confessor del Pontífex, aplegà els Decretalia, la més famosa de les seves obres, el contingut dels quals, publicat el 1234, tingué una enorme influència a tot Europa. Que el record d’un excels alumne de Bolonya serveixi per a expressar l’admiració i el respecte que sento per la vostra ciutat i la vostra universitat, sobretot havent dedicat una part de la meva vida als estudis jurídics i canònics.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal de Barcelona