Quaranta dies quaresmals

           El dimecres passat vam començar la Quaresma amb el ritu tradicional de la imposició de la cendra sobre el nostre cap. Aquest gest va acompanyat d’unes paraules evangèliques que són resum del temps que iniciem: “Convertiu-vos i creieu en l’evangeli”. Aquestes setmanes de Quaresma ajuden a progressar en la nostra vida humana i cristiana, perquè la conversió als ideals i als valors de l’evangeli sempre és un autèntic progrés.

            El temps de la Quaresma és un camí vers la Pasqua passant per la Passió i la Creu. Qui vol ser deixeble de Jesucrist “ha de prendre la seva pròpia creu i seguir-lo”. El cristià ha d’acceptar, com el Mestre, que cal que el gra de blat caigui a terra i mori perquè esdevingui fecund. Són les paraules de Jesús. És la realitat diàfana de la vida.

            Per això la conversió que hem de realitzar especialment en la Quaresma és progrés i creixement humà i cristià, puix consisteix fonamentalment a morir al nostre egoisme i obrir-nos a l’amor. Aquest és el camí de la vida, de la joia, de la vertadera felicitat, encara que sembli una paradoxa: morir a un mateix, per viure; donar-nos, per retrobar-nos; empobrir-nos, per enriquir-nos.

            Aquests quaranta dies quaresmals són propicis per créixer en el silenci i en la interiorització de la nostra vida. Necessitem aprofundir en les nostres conviccions i en la fe cristiana. Ens cal omplir el nostre interior de la riquesa de Déu, de la seva Paraula, de les meravelles del món i de la vida quotidiana. Això demana viure moments de desert enmig del soroll i del frenesí del nostre món. Les estones de pregària, d’escoltar Déu i de diàleg amb Ell han d’augmentar en aquest temps quaresmal.

            Sense oblidar la conversió en aquesta dimensió tan íntima, que cal dir que és la principal, hem de procurar eixamplar els horitzons de la nostra conversió quaresmal. Concretament, convertir-nos a una major solidaritat, aquesta virtut humana i cristiana tan necessària en el nostre temps, enfront d’un accentuat neoliberalisme. La solidaritat ens fa considerar el proïsme no solament com un ésser humà amb els seus drets i la seva igualtat fonamental amb tothom, sinó també com una imatge viva de Déu Pare, rescatada per la sang de Jesucrist i posada sota l’acció permanent de l’Esperit Sant.

            La Quaresma ens prepara per celebrar i viure la Pasqua, que és el pas del Senyor que salva del pecat i de tot tipus d’esclavitud. El Senyor ressuscitat passa per les nostres vides fent el bé, com sempre. També nosaltres, convertint-nos a l’amor i a la solidaritat, ben units a Crist ressuscitat, passem pel món fent el bé i treballem per tal que tothom pugui participar de la taula de la creació, perquè aquesta és la voluntat de Déu creador.

            Aquest temps de gràcia que és la Quaresma és temps propici per escoltar més la consciència, la qual, com ens diu el Concili Vaticà II, és “el nucli secretíssim i el sagrari de l’home”. Per ser la veu de Déu en l’home, la consciència és una instància inviolable a la qual cap instància humana superior no pot imposar-se. Tanmateix cal formar rectament la nostra consciència i deixar-nos portar pels seus dictàmens. Així s’assoleix la plenitud de la dignitat humana i cristiana.

 

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe em. de Barcelona