Missatge del Papa Francesc per a la Quaresma 2017 (II)

2.El pecat ens encega.

La paràbola és despietada en mostrar les contradiccions en què es troba el ric (cf. v. 19). Aquest personatge, a diferència del pobre Llàtzer, no té un nom i se’l qualifica només de «ric». La seva opulència es manifesta en la roba que vesteix, d’un luxe exagerat. La porpra, en efecte, era molt valuosa, més que la plata i l’or, motiu pel qual estava reservada a les divinitats (cf. Jr 10,9) i als reis (cf. Jc 8,26). La tela era d’un lli especial que contribuïa a donar a l’aspecte un caràcter gairebé sagrat. Per tant, la riquesa d’aquest home és excessiva, també perquè l’exhibia de manera habitual cada dia: «festes esplèndides cada dia» (v. 19).

En ell s’albira de forma palesa la corrupció del pecat, que es realitza en tres moments successius: l’amor als diners, la vanitat i la supèrbia (cf. Homilia, 20 setembre 2013). L’apòstol Pau diu que «la cobdícia és l’arrel de tots els mals» (1Tm 6,10). Aquesta és la causa principal de la corrupció i font d’enveges, plets i recels. Els diners poden arribar a dominar-nos fins al punt d’esdevenir un ídol tirànic (cf. Exh. Ap. Evangelii gaudium, 55).

En lloc de ser un instrument al nostre servei per fer el bé i exercir la solidaritat amb els altres, els diners poden sotmetre’ns, a nosaltres i a tothom, a una lògica egoista que no deixa lloc a l’amor i impedeix la pau. La paràbola ens mostra com la cobdícia del ric el fa vanitós. La seva personalitat es desenvolupa en l’aparença, en fer veure als altres allò que ell es pot permetre. Però l’aparença amaga un buit interior. La seva vida està presonera de l’exterioritat, de la dimensió més superficial i efímera de l’existència (cf. ibíd., 62).

L’esglaó més baix d’aquesta decadència moral és la supèrbia. L’home ric es vesteix com si fos un rei. Simula les maneres d’un déu, oblidant que és simplement un mortal. Per a l’home corromput per l’amor a les riqueses, no hi ha altra cosa que el propi jo. És per això que les persones que hi ha al seu voltant no mereixen la seva atenció. El fruit de l’afecció als diners és una mena de ceguesa: El ric no veu el pobre famolenc, nafrat i postrat en la seva humiliació. Quan mirem aquest personatge, s’entén per què l’Evangeli condemna amb tanta claredat l’amor als diners: «Ningú no pot servir dos senyors, perquè menysprearà un i estimarà l’altre; o, al contrari, es dedicarà al primer i no farà cas del segon. No podeu ser servidors de Déu i els diners»(Mt 6,24)