Grandesa espiritual del sofriment

El dia 11 d’aquest mes de febrer l’Església celebra una Jornada dedicada als malalts. Aquesta diada ens vol fer prendre major consciència dels malalts que hi ha a la família, a prop nostre, a la comunitat parroquial, perquè els visitem, els estimem i els ajudem.

La malaltia és una realitat profundament humana. Jesús es fa ben present en aquesta realitat dels malalts i dels qui sofreixen. L’Evangeli està ple d’intervencions seves en les quals cura malalts i comparteix l’estona amb ells, perquè Ell vingué a salvar-nos, que vol dir alliberar-nos del pecat, pel qual entrà en el món el sofriment i la mort. És més, Jesús s’identifica amb cadascun dels malalts, puix ens ha dit ben clarament: «Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne, perquè vaig estar malalt i em visitàreu.»

No hi ha dubte que el dolor és un misteri per a l’home. El Concili Vaticà II afirma que «només en el misteri del Verb encarnat troba la veritable llum el misteri de l’home. En efecte, Crist revela plenament l’home a l’home i li fa conèixer la seva altíssima vocació». Si aquestes paraules conciliars es refereixen a tot el que correspon a la realitat de la persona humana, s’apliquen d’una manera especial al misteri del sofriment humà. El mateix Concili ens diu que «pel Crist i en Crist s’il·lumina l’enigma del dolor i de la mort».

Davant la realitat del dolor humà hi ha malalts per als quals el sofriment ha significat una experiència de creixement humà i cristià. Per això és possible viure sanament el sofriment.

Els creients en Jesús hem de lluitar amb el bé contra tota manifestació i experiència del mal. Tanmateix, el realisme ens confirma en la persistent i immensa simfonia de sofriments inevitables o, en tot cas, inevitats. Per això apareix la necessitat d’educar-se i d’educar en l’art de sofrir. S’ha escrit que «no hi ha cap progrés en l’ésser sense un tribut misteriós de sang o de llàgrimes». Resulta impossible eludir la realitat humana del sofriment.

Davant el misteri del sofriment humà, la fe en Crist ressuscitat ens porta a creure que el sofriment no té l’última paraula, que pot ser viscut com a experiència salvífica i com una oportunitat constant per a l’amor. Les febleses de tots els sofriments humans poden ser penetrades per la mateixa força de Déu que s’ha revelat en la creu de Crist. A la llum del misteri pasqual, Joan Pau II afirma que «sofrir significa esdevenir particularment receptius, particularment oberts a l’acció de les forces salvífiques de Déu, ofertes a la humanitat en Crist».

En la creu de Crist no sols s’ha acomplert la redempció mitjançant els sofriments, sinó que el mateix sofriment humà ha quedat redimit. La resurrecció de Crist ha confirmat la «glòria de la creu», és a dir, aquella glòria continguda en el sofriment mateix de Crist que moltes vegades s’ha reflectit i es reflecteix en el sofriment de l’home, com una expressió de la seva grandesa espiritual. Jesucrist ha ensenyat al mateix temps a l’home a fer el bé amb el sofriment i a fer el bé a qui sofreix.

 

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe em. de Barcelona