El diumenge, dia de Déu i de l’home

Jesucrist ressuscitat aporta al diumenge tota la novetat de la vida pasqual. Aquest primer dia de la setmana és una invitació especial a viure les tres dimensions de la vida cristiana: creure, esperar i estimar.

L’eucaristia constitueix el centre del diumenge cristià. És Jesucrist qui ens convida a celebrar, a l’Església, el memorial de la seva Pasqua. La vida nova que rebem pel baptisme l’alimentem especialment amb l’eucaristia. Jesús mateix ens va dir: «Qui menja la meva carn i beu la meva sang tindrà vida eterna».

El qui no fa cas d’aquesta invitació del Senyor acaba deixant d’alimentar la seva vida de fe, perd el contacte amb els germans i s’obstina a negligir no solament la crida de Jesús, sinó també el fet que el Senyor se li doni en aliment. Per això, participar en l’eucaristia dominical és un deure i una necessitat vital per a la vida cristiana.

Benet XVI ha afirmat que “participar en la celebració dominical i alimentar-se del pa eucarístic és una necessitat per al cristià, ja que vivim en un món caracteritzat freqüentment pel consumisme desenfrenat, per la indiferència religiosa i pel secularisme tancat a la transcendència”. Avui els cristians podem dir el mateix que digué Emeteri al procònsol romà en nom dels cristians reunits per celebrar l’eucaristia el diumenge i empresonats per ordre de l’emperador Dioclecià: “Sense el diumenge no podem viure”.

En l’eucaristia Crist se’ns dóna per tal que nosaltres ens donem, imitant-lo a Ell, que es va lliurar a la mort en creu. Amb la celebració de la missa participem de les alegries i de les penes de tota la comunitat parroquial. Portem les necessitats del món a la pregària universal i compartim els nostres béns amb els germans pobres d’ací i d’arreu.

L’eucaristia és camí d’integració fraternal. Aquest sagrament de l’amor assenyala el camí per a una autèntica unió i reconciliació entre les persones i els pobles. Avui creix en determinats ambients l’opinió que la religió divideix. No manquen els qui propugnen el laïcisme com una via  privilegiada per a la unitat i integració de la societat complexa, plural i democràtica. Aquest no és certament el missatge de l’eucaristia, que fa de l’Església una comunitat oberta i acollidora. La dinàmica eucarística supera la temptació de la intolerància, de situar-se enfront del món com el seu jutge i porta a lliurar-se a través d’un servei pobre i humil a favor de la humanitat sencera.

El diumenge és el dia de la solidaritat. La participació interior en la joia de Crist ressuscitat implica la compartició plena de l’amor que batega en el seu cor: no hi ha joia sense amor. Si el diumenge és un dia de joia, convé que el cristià digui amb les seves actituds concretes que no pot ser feliç sol. Cal mirar sempre al voltant per distingir les persones que poden necessitar la nostra solidaritat. Celebrar el dia del Senyor és una crida a canviar la societat, la seva mentalitat i les seves estructures.

Finalment, el diumenge, com a dia de la resurrecció, vivim més intensament l’esperança del retorn del Senyor i fem nostre el clam de l’Església: «Vine, Senyor Jesús.» Els dolors de l’infantament d’aquest món no són res comparats amb la vida nova, que madura irresistiblement, i amb l’espera de la nostra resurrecció a la fi dels temps.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe em. de Barcelona