Desenvolupament, sinònim de pau

El desenvolupament dels pobles en tots els seus aspectes és el camí per a la pau. Per una raó molt senzilla: no hi ha autèntica pau sense justícia. I és ben cert que la justícia distributiva demana que tots els pobles puguin assolir el desenvolupament necessari en bé de la realització dels seus ciutadans.

En el fons hi ha la qüestió de la dignitat de tota persona humana. En teoria s’admet aquesta gran veritat, però sovint es desmenteix quan observem que cada any moren de fam en el món milions de persones. Mans Unides i d’altres organitzacions estan realitzant un treball preuat de sensibilització i d’obtenció de recursos per finançar programes de desenvolupament a països del Tercer Món.

Cal prendre més consciència que Déu ha creat l’univers al servei de tota la humanitat. Per dir-ho així, ell ha parat una taula en la qual tot home i tota dona tingui un plat. Som encara lluny d’aquest pla de Déu sobre la creació. No per manca de béns, sinó per la mala distribució que mantenim. Gandhi afirmava que “la natura pot satisfer totes les necessitats de l’home, però no la seva ambició”.

No hi ha dubte que la nostra naturalesa sociable ens fa interdependents de bon grat o a desgrat. Això ens diu que som iguals en dignitat i germans els uns dels altres. Això demana que les persones i els pobles estiguin oberts els uns als altres. Avui es veu urgent assolir un desenvolupament sostenible que ve motivat per la interdependència entre tots els pobles i éssers del planeta, entre les generacions presents i futures i la necessitat de buscar solucions globals.

La globalització, que teòricament significa que més persones podran tenir més accés a majors beneficis de consum i recursos tècnics, realment està produint que els pobles del Sud es converteixin en consumidors endeutats i privats dels seus recursos naturals. No es transfereix coneixement i tècnica als pobles del Sud, sinó productes del Nord a preus inabastables, només assequibles a uns pocs. Recentment sembla que els països més rics del món han condonat deutes dels països més pobres. Aquesta és una bona notícia. Cal avançar en l’assoliment d’una globalització solidària.

Fa pensar que la terra d’aquests països del Tercer Món sigui, en general, la més rica i la menys contaminada, però no és d’ells, no els aprofita. L’accés a la propietat dels béns i recursos necessaris per satisfer les seves necessitats vitals els està vedat per un sistema de relacions comercials i de propietat que impedeix el seu legítim desenvolupament.

Els cristians tenim un motiu més que ens exigeix treballar pel desenvolupament dels pobles. A més de les raons naturals abans esmentades, que en si ja són molt fortes, Jesús ens ha donat el nou manament de l’amor i ens ha dit que tot el que fem a una persona, sigui qui sigui, ho fem a ell. Cada persona que mor de fam avui en el món és un sagrament de Jesús.

Als laics i laiques cristians correspon, amb tots els homes i les dones de bona voluntat, comprometre’s ben decididament perquè les estructures de la societat contribueixin al desenvolupament de tots els pobles, que és el camí de la pau.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe em. de Barcelona