La carta als Reis

La nit de Reis per a molts infants és una nit màgica. Per als seus pares és una nit meravellosa. Són els “reis” que fan possible que els fills assoleixin les seves il·lusions. És el que els pares voldrien poder fer sempre a mesura que els fills van creixent. Les il·lusions dels infants d’aquella nit les trobem expressades en poques paraules, amb estil directe i sincer, a la “carta als Reis”. Tanmateix en el cor d’aquests infants hi ha moltes altres il·lusions, més im­portants i més estimades per ells, encara que no sempre les sàpiguen expressar.

La il·lusió més gran per a ells és que el pare i la mare s’estimin molt i sempre. És la “joguina” que prefereixen a totes les altres. Ho expressen els ulls tristos dels infants que no la tenen. Ells han nascut i han crescut en el si d’una família i volen que aquesta mateixa família es mantingui unida, podent donar sempre una mà al pare i l’altra a la mare, i així, amb el somriure als llavis, caminar, córrer, avançar, créixer, madurar… Aquesta és la joguina més preuada que els “reis” poden portar als seus fills.

Els pares cristians, portant els seus fills a l’església per celebrar el sagrament del baptisme, propicien que esdevinguin fills de Déu. I els fills, a mesura que van creixent, de­sit­gen un altre obsequi. Ho manifesten d’una manera indirecta, fent preguntes amb paraules senzilles sobre qüestions transcendents: pregunten sobre Déu, sobre la vida, sobre la mort, sobre el mal, etc. Indirectament estan manifestant una altra il·lusió, la de ser catequitzats. I els pares els fan el regal contestant aquestes reiterades preguntes i iniciant els fills ja des de petits en la pregària i en la celebració de la fe en la comunitat cristiana. Les joguines es fan malbé o potser es conser­ven anys i més anys com un record entranyable de la nostra infantesa plena de sinceritat i d’innocència. Però la catequesi que els infants reben a casa i a la parròquia esdevé una brúixola, sempre necessària en el nostre pelegrinar pel món.

A la “carta als Reis” els infants sovint demanen les joguines que estan de moda, que veuen a la televisió i que els encisen fàcilment. Tanmateix estic segur que aquests infants porten en el cor, i fins potser ho han escrit a la “carta als Reis”, una gran il·lusió que es pot definir amb aquestes paraules: amor, pau, justícia, germa­nor, solidaritat, sentit autèntic de la vida… O, si es vol, també amb aquestes paraules menys corrents: compromís, fidelitat, austeritat, sinceritat, comprensió, perdó, acolliment… Sense aquestes actituds no s’assoleix aquella gran il·lusió.

Tot això succeeix la nit de Reis, que recorda i celebra l’adoració dels mags a Déu fet infant a Betlem. Déu es fa infant per fer-nos a tots fills de Déu i, per tant, germans tots els membres de la humanitat. Les il·lusions que brollen del cor dels infants de tot el món escri­uen una gran “carta als Reis” que pot transformar el nostre món.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe emèrit de Barcelona