Per un acord sobre l’escola

No ens podem permetre la manca d’acord en algunes qüestions bàsiques que són fonament de la convivència i de l’exercici dels drets fonamentals, com és l’educació escolar. Aquestes qüestions per la seva gran importància no poden dependre del partit polític que estigui en cada moment en el govern.

És totalment necessari crear un clima d’acord i de consens sobre l’educació i l’escola. No és bo per als alumnes i les seves famílies, per als mestres i professors, i per al conjunt de la nostra societat, que es mantingui la inestabilitat de l’actual sistema educatiu. Ho devien entendre així els membres de la ponència constitucional que, després de llargues discussions, van fer objecte de consens el contingut de l’article 27 de la Constitució espanyola de 1978. No els va ser fàcil, però van aconseguir-ho.

El document conclusiu del IV Congrés de l’Escola Cristiana fa referència i glossa aquest precepte constitucional, posant en relleu aquests continguts: el dret de tothom a l’educació és proclamat al costat del principi de llibertat d’ensenyament; s’atribueix als poders públics la responsabilitat de garantir els drets dels pares pel que fa a la formació religiosa i moral dels seus fills d’acord amb les seves conviccions; s’hi recorda que el dret de tothom a l’educació i a  la llibertat d’ensenyament comporten la pluralitat d’opcions educatives que han de garantir als pares el seu dret preferent en l’educació dels seus fills; i també s’hi assegura la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris per a totes les famílies.

En harmonia amb diverses declaracions internacionals, el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa proclama que la Unió Europea respecta la llibertat de creació de centres docents així com el dret dels pares a assolir l’educació i l’ensenyament dels seus fills d’acord amb les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques.

      Hi ha d’haver la necessària col·laboració entre l’administració educativa i la iniciativa social. No pot ser d’altra manera en la nostra societat democràtica, partint d’un principi que ningú no pot discutir: els pares són els primers responsables de l’educació dels seus fills, i l’administració educativa ha de fer tot el que estigui al seu abast per garantir i donar suport a les famílies en l’àmbit de l’educació.

El finançament dels ensenyaments impartits per les escoles d’iniciativa social o concertades no pot condicionar el caràcter propi de la seva oferta educativa, que té raó de ser com a garantia del dret preferent dels pares a escollir el tipus d’educació que desitgen per als seus fills i que les administracions educatives han de protegir, en harmonia amb el que estableix la Declaració Universal dels Drets Humans.

 

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe em. de Barcelona