Drets de Déu i drets humans

 

            Parlar dels drets humans és parlar de la persona humana, perquè aquests drets brollen com a exigències de la dignitat de la persona. Aquest és el fonament dels drets humans que estableix la Declaració universal i que reconeixen els pobles democràtics actualment.

            Tanmateix, la força moral i jurídica vinculant dels drets humans dependrà molt, almenys en la pràctica, del concepte que es tingui de persona humana. Aquí té un paper molt important l’antropologia que s’adopta com a fonament dels drets fonamentals de la persona humana.

            El cristianisme, reconeixent la igualtat de tots els homes i les dones creats per Déu i relacionats amb Ell, ha donat un impuls decisiu al reconeixement i a la reivindicació dels drets de la persona humana. Podria semblar que la proclamació d’aquests drets s’ha realitzat sense la intervenció del cristianisme, obeint històricament corrents laïcistes i secularitzats. Tanmateix, cal dir que el cristianisme ha ofert elements cabdals per arribar a les formulacions dels drets esmentats, ja que ha donat a la cultura el valor preuat de la persona humana i de la seva dignitat. La Declaració universal no hauria estat possible sense el fonament cristià.

            Encara més, el cristianisme ofereix un fonament més fort i més eficient dels esmentats drets fonamentals. Aquest fonament últim és troba en Déu, que és la millor garantia de la dignitat de la persona humana. El respecte i l’amor a cada persona és respectar i estimar Déu. Jesucrist ha enfortit aquesta vinculació entre Déu i la criatura humana, dient-nos que el primer manament d’estimar Déu és inseparable del segon, que consisteix a estimar tot home i tota dona. I encara més, Ell ens ha dit que el que fem a qualsevol persona ho fem a Ell mateix.

            Avui es parla molt dels drets de l’home i alhora són conculcats a molts països. Tanmateix, no es parla mai dels drets de Déu. Els drets de l’home i els drets de Déu caminen junts. Allà on Déu i les seves lleis no són respectats, l’home tampoc no ho és.

            El compromís constitucional i internacional en favor dels drets humans no constitueix una obligació objectiva i efectiva suficient, perquè li manca una autoritat moral superior que els faci respectar. Aquesta autoritat moral, les religions monoteistes la troben en Déu. El fet que existeixin valors que no són manipulables per ningú és una autèntica garantia de la nostra llibertat i de la grandesa de l’ésser humà.

            Després de 67 anys de la Declaració universal dels drets de l’home, cal continuar dient: Es tracta de donar a Déu el que és de Déu. Només aleshores es donarà a l’home allò que pertany a l’home. Es pot concloure dient que l’observança dels drets de l’home pressuposa l’observança dels drets de Déu.

+Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe emèrit de Barcelona