La Puríssima

La Mare de Déu apareix en la penombra de l’Advent com la seva flor més pura i com el màxim exponent de la seva expectació. Per això l’Advent és el temps marià per excel·lència, i la festa mariana pròpia d’aquest temps litúrgic és la de la Immaculada Concepció.

Amb la festa de la Puríssima el poble cristià celebra que Maria fou preservada de qualsevol màcula de pecat original i enriquida amb la plenitud de la gràcia des del primer moment de la seva concepció. Enguany s’escau el 150 aniversari de la proclamació pel Papa Pius IX, l’any 1854, del dogma de la Immaculada Concepció, fonamentant-se en la fe de l’Església sobre aquest misteri marià.

En aquesta festa de Maria és bonic escoltar aquestes lloances que li dirigí sant Anselm en un dels seus sermons: «Oh dona plena a vessar de gràcia! Totes les criatures reverdeixen pel desbordament de la vostra plenitud! Oh Verge beneïda i més que beneïda! Per la vostra benedicció és beneïda tota la naturalesa, no sols la creada pel Creador, sinó que també el Creador és beneït per la seva criatura. […] Déu, que ho havia creat tot, va fer-se a si mateix en carn de Maria, i així va refer tot el que ja havia fet.»

Maria fou Immaculada perquè esdevindria mare del Fill de Déu. Sant Sofroni, bisbe, deia a Maria en un sermó: «Sou realment beneïda entre les dones, perquè si per naturalesa fóreu dona, en realitat us convertíreu en mare de Déu.» La seva immunitat original fou possible gràcies als mèrits futurs de Crist. Maria, certament, també fou redimida, i ho fou primer que ningú, la redimida de la manera més sublim, el fruit més digne i el trofeu més excels de la Redempció.

En Maria Immaculada la naturalesa es presenta amb la seva esplendor original, encara no profanada, i la mesura de la seva gràcia inicial supera extraordinàriament la gràcia final dels sants. Tanmateix ella és una criatura com tots nosaltres, és un brot de la nostra nissaga. Per això ella és molt a prop nostre i la podem imitar.

En el cor de l’Advent pren relleu especial la figura de Maria de Natzaret, gràvida de la Paraula. Ella l’ha acollida en el seu cor de verge, i en el seu si maternal s’ha fet carn de salvació. Des d’aleshores Déu és l’Emmanuel, Ell és amb nosaltres.

Déu va voler que la Immaculada fos bella als seus ulls i perfecta davant la mirada dels homes. El papa Pau VI deia al filòsof cristià Jean Guitton: «En Maria es realitzà la intenció divina de fer de l’ésser humà el reflex, la imatge, la fotografia, la semblança de Déu.» Però Déu ho va voler sense que deixés de ser dona, sense restar res a la seva feminitat; al contrari, sublimant el seu amor, la seva delicadesa, la seva sensibilitat i la seva entrega generosa als altres.

Tots som convidats a fixar el nostre esguard sobre el seu esperit generós de servei i sobre la seva exquisida caritat fraterna. I som espontàniament inclinats a immergir-nos en la dolcesa inefable d’aquells nou mesos que Maria fou sagrari vivent de l’Esperança feta ja Presència.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe emèrit de Barcelona