Temps d’esperança

L’Advent, any rere any, alimenta i manté l’esperança cristiana. La vida humana fóra insuportable sense una bona dosi d’esperança. Aquesta virtut humana i cristiana és avui força deficitària i, alhora, molt desitjada.

En la societat actual l’esperança resulta més aviat estranya: es respira resignació, desencís i fins i tot s’arriba a la frustració i a la desesperació. Tanmateix l’esperança que es necessita i es cerca amb delit ha de ser autèntica i cal que se sostingui en fonaments sòlids.

Els cristians podem oferir als homes i a les dones de la nostra societat això que directament o indirecta estan cercant. Els dies de l’Advent ajuden a renovar, a redescobrir o, en molts casos, a descobrir, l’esperança en el compliment de la salvació de Jesucrist. Déu ha incidit en la història de la humanitat, salvant i enlairant la dignitat de la persona humana a la categoria de fills de Déu i, consegüentment, agermanant els homes i les dones de tota la humanitat d’arreu i de sempre.

L’esperança avui és debilitada, atacada i fins i tot destruïda per moltes formes de sofriment, d’angoixa i de mort que colpeixen el cor humà. Malgrat tot això, il·luminats per la fe en Jesucrist, Déu i home, sabem que l’esperança és possible, puix després de la creu i de la mort al Calvari vingué la resurrecció del diumenge de Pasqua. La mort no té l’última paraula en el missatge i en l’obra del Senyor; l’última paraula la té la victòria i la resurrecció.

Els cristians hem d’oferir a la societat aquest missatge d’esperança. Sant Pere, en una de les seves cartes, diu als creients en Jesús que “hem d’estar sempre a punt per donar raó de la nostra esperança”. Jesucrist és l’única i vertadera  esperança de l’home i de la història.

L’esperança no és un somni ni una utopia; l’esperança és una realitat perquè Jesucrist és l’Emmanuel, és a dir, el Déu-amb-nosaltres, és el Ressuscitat sempre vivent en la seva Església i que actua per a la salvació de la persona humana i de la societat. Per aquesta raó, no hi ha dubte que els cristians esdevenim ambaixadors i testimonis de l’evangeli de l’esperança.

Advent és aquest temps litúrgic meravellós que alimenta la nostra esperança perquè ens recorda que Déu compleix les seves promeses i que en la plenitud del temps que comença en el primer Nadal els ulls humans han vist el Salvador. Una antiquíssima tradició ha assignat a l’Advent el profeta Isaïes perquè en ell, més que en els altres profetes, ressona l’eco de la gran esperança que va confortar el poble escollit durant els més difícils i transcendentals anys de la seva història. Durant aquest temps litúrgic es proclamen les pàgines més significatives del llibre d’Isaïes, que constitueixen un missatge d’esperança perenne per als homes de tots els temps.

La dimensió transcendent de la vida cristiana augmenta el compromís de redimir la història. Jesucrist, amb el poder del seu Esperit, actua en el cor dels homes no sols per despertar l’anhel del món futur, sinó també per enfortit el compromís dels cristians per tal de fer més humana la vida terrenal.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe emèrit de Barcelona